Cercant les meves arrels...

Sant Jordi - Drecera a la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya.

JORDI
El nom Jordi deriva del mot grec georgós (gê:terra, i èrgon:obra), que significa "treballador de la terra". El nom Jordi es: Jorge en castellà, Gorka i Jurgi en euskera, Xurxo en galleg, George a Anglaterra i Amèrica, Georges a França, Giorgio a Itàlia, Yuri a Rússia, Georg, Jürgen i Jörg a Alemanya.
Sant Jordi ha estat el Patró del nostre País des del segle XIV. La vida llegendaria de Sant Jordi te diverses versions, però la més coincident el dona com a descendent d´un llinatge noble de Capadòcia. Es va fer popular gràcies a l´obra La Llegenda Àuria que va tenir molt de ressó durant el segle XIII. La llegenda del drac ens conta com Sant Jordi va deslliurar a la filla del rei de Silene de ser devorada per aquesta bèstia, que havia atemoritzat a tot el regne. Amb la mort del drac, Sant Jordi, aconsegueix que tota Silene es convertís al cristianisme. El patronatge de Sant Jordi sobre Catalunya ens remet a la doble percepció universal i catalana de la seva figura. Sant Jordi també és patró d´Anglaterra, Rússia, Lituània, Grècia, Portugal... a més de l´Escoltisme. Avui la Diada de Sant Jordi forma part de la cultura i del civisme, com a festa de la rosa i del llibre al carrer. Es a dir, afirmació lliure, vital i desacomplexada de catalanitat. El Dia del Llibre es celebra al nostre País des de 1926, ha estat una festivitat reivindicativa i d´afirmació de la nostra cultura i de la nostra llengua durant molts i molts anys. Avui, 22 països ja s´han afegit a la campanya que ha impulsat la Generalitat de Catalunya, amb gremis de llibreters i d´editors d´aquests indrets, per reforçar la internacionalització del 23 d´abril. Tot un èxit que es va iniciar ja fa quince anys al Japó. Des de l´any 1.995 La Unesco ha declarat el 23 d´abril Dia Mundial del Llibre i dels Drets d´Autor. Que per molts anys ho poguem celebrar !

escut cognom - Drecera a  la Pàgina principal

ALARCOS
Cognom derivat del d´Alarcón. Una branca dels Alarcón va passar a terres de Lleó, ón van fundar la nova Casa d´Alarcos i va quedar aposentat en Manuel de Alarcos i Arroyo de Castillejos, fou creat Marquès d´Alarcos i Castillejos el 27 d´Octubre de 1.683. En Nicolau d´Alarcos va provar la seva noblesa davant l´Ordre Militar de la Reial Cancelleria de Valladolid en diferents èpoques.
Cal parlar de la Batalla d´Alarcos la derrota militar soferta pel rei de Castella Alfons VIII, enfront dels almohades, el 19 de juliol de 1.195. Aprofitant la marxa del dirigent almohade Yusuf II al nord d´Àfrica, es va organitzar una incursió militar cristiana a terres andaluses. Però al tenir notícia d´aquesta expedició, Yusuf II va retornar a la península Ibèrica decidit a contenir els cristians. El dirigent almohade va marxar sobre la fortalesa d´Alarcos, prop de l´actual Ciutat Reial, on estava acampat Alfons VIII. El rei de Castella, sense esperar l´arribada dels reforços de Lleó, va atacar als almohades, però va esser estrepitosament derrotat. Els almohades van aconseguir un gran botí, van ocupar els castells del Camp de Calatrava i van avançar fins les proximitats de Toledo. Poc després Yusuf II va tornar a l´Àfrica. La meva família te les seves arrels a Alcoi. A Palència es dona culte a l´imatge de la Mare de Déu d´Alarcos.

escut cognom - Drecera a la Pàgina principal

CARBONELL
Llinatge molt antic de Catalunya. Eren els Carbonell homes d´origen inmemorial. La seva primera casa pairal la van tenir a terres de Figueres (Girona), Castell de Carbonell, a on va néixer la branca que va passar a la Vila de Roses, del partit judicial de Figueres, en aquesta casa governava el Senyor Ponç Carbonell, aquest insigne cavaller va lluitar al costat del seu rei Jaume I d´Aragó, en la conquesta de València i va esser premiat amb herències a la vila de Múrcia. Altres branques es van estendre per Aragó, Mallorca, València, Múrcia i Andalusia. De la branca de Mallorca destaca Bernat Carbonell, que va anar nomenat diputat pel rei Alonso III d´Aragó, en 1.285. Altre destacat d´aquest cognom és Guillem Carbonell, de Barcelona, que el 1.411 va anar nomenat ambaixador del Papa pel Parlament de Catalunya. Molts provaren la seva noblesa davant les Ordres Militars, cal destacar Alonso Ruiz Carbonell noble i valent soldat que, sota el comandament de Pizarro i Cortés, es va establir a Santa Fé. La meva família te les seves arrels a Girona i València.

Mapa de Catalunya - Drecera a I´Institut d´Estadística de Catalunya.
La meva terra: Catalunya.
La meva parla: El Català.
La meva dansa: La Sardana.
El meu desig: La Llibertat.

Drecera a Baròmetre de l'ús del català a Internet
La Senyera - Drecera a Catalunya.

Àudio Activat :
*Himne Nacional de Catalunya.


© Copyright La web d´en Jordi - Tots els drets reservats 2000 - 2022